dijous, 25 de març del 2010

Companyes de viatge durant tantes excursions, moltes gràcies i adéu

Com a tot, ha arribat l'hora de la fi. Les semibotes de muntanya que m'han acompanyat durant els últims cinc o sis anys a la majoria d'excursions que he fet als pobles valencians abandonats es retiren de la circulació i passaran a millor vida. Tot i que tenen un aspecte extern prou bo, la sola ja no està en condicions de seguretat, i, després del temps passat, l'amortiguació ha quedat ja molt minvada. També tenen alguns cosits. Valga esta entrada com a un xicotet i merescut homenatge a elles.

2 comentaris:

Rafa ha dit...

La veritat, Agustí, és que tenen un merescut descans, però sempre és dolorós, descartar unes fidels companyes, que gaudit del teu amor pels poblats abandonats.

Agustí Hernàndez ha dit...

Així és. Altra prenda de vestir és diferent quan la tires. Però és que el calcer és... tantes coses. Ara a mirar el futur. El tipus de calcer deu anar en funció de l'ús. A mi, com a material, Goretex no m'agrada, tampoc faig tantes coses ni em pose per rius. Comfortable, dur, que calfe el peu, però que transpire. I a més, d'un color que no siga blanc. No he de tardar molt en decidir-me...