dilluns, 25 d’octubre del 2010

El poble abandonat de La Cervera, a Abejuela (Terol)

Vaig anar a La Cervera a primers del mes d'agost de 2008 en bicicleta de muntanya. Anant des de Titaguas, la major part del recorregut és per asfalt, excepte els últims cinc o sis quilòmetres. Arribar a Alpuente, després a La Yesa, i després enfilar la carretera que duu cap a Abejuela és un trajecte còmode, en pujada. Aproximadament als dos quilòmetres ve un desviament a la dreta, on, per cert, em vaig confondre amb el mapa i vaig perdre més de mitja hora fins trobar el camí encertat. Posteriorment era un camí dificultós: tot era pedalejar i pedalejar, en constant pujada, amb molta pedra solta, i no arribava mai a veure el poble. Vaig pensar inclús que m'havia tornat a equivocar... fins que el vaig vore en el fons d'una fondonada.

La Cervera està constituït per tres agrupacions de cases, sent la primera d'elles la més important, i la segona on està l'ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. No hi viu ningú, encara que alguna casa està en bon ús. I no hi viu ningú, com a mínim la darrera dècada, segons el Nomenclàtor, encara que sospite que l'abandonament és dels anys 60.

Eixe 8 d'agost de 2008 el sol caïa a doll, com un martell colpejant-me per tots els costats. Vaig fer moltes fotos. El paisatge era d'una certa placidesa en aquella foia. Em vaig imaginar la duresa de viure a una zona aïllada com aquella, sense a penes recursos, i vaig comprendre, una vegada més, perquè la gent va emigrar.

Abejuela, municipi de Terol al que pertany La Cervera, actualment només té 57 habitants empadronats. Per fer-se una idea del seu aïllament, només cal acostar-s'hi. Si ho fem des de la carretera La Yesa-Higueruelas, trobem un camí estret, ple de corves, i mal asfaltat. Si accedim des de Terol (per Manzanera) trobem un port de prou quilòmetres de llargària, durant el transcurs del qual veiem un altre nucli deshabitat: Paraíso Alto (veure link). L'aïllament de La Cervera i Abejuela són un fet.

divendres, 15 d’octubre del 2010

Conferència i projecció de fotos "Pobles Valencians Abandonats" a la Pobla de Vallbona

La Pobla de Vallbona ha acollit hui la projecció de fotos i conferència "Pobles Valencians Abandonats", en un acte organitzat a la casa de cultura.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

El Penyagolosa, segon cim valencià en altura (1.813 metres) vist un dia de Mestral de camí a Manzanera (Terol)

El Penyagolosa (1813 metres, comarca de l'Alcalatén) és el segon cim valencià de major altitud després de l'Alt de las Barracas (1839 mt), situat al municipi de Puebla de San Miguel (comarca del Racó d'Ademús). En esta ocassió veiem el Penyagolosa en la llunyania. Este dia anàvem a casa d'un amic, a Manzanera (Terol) i pel camí, a uns 5 o 6 km. ens vam detindre per tal de fotografiar el cim en estes circumsàncies de núvols i claror. Era la vesprada, i era un dia de vent de mestral.

dilluns, 27 de setembre del 2010

El barri de Las Minas (Libros), i 'los Amanaderos' de Riodeva (Terol)

Adjunte per als seguidors del blog unes fotografies que pense que contribueixen a destacar la bellesa de la zona de Terol proxima al nostre país, concretament a la comarca del Racó d'Ademus. Vam anar a veure els amanaderos de Riodeva, i pel camí visitàrem el barri en runes de Las Minas.

diumenge, 19 de setembre del 2010

Ha mort José Antonio Labordeta, un dels cantants de la despoblació del món rural aragonés

El cantautor aragonés José Antonio Labordeta ha mort. Ha sigut un home compromés amb la seua terra, i que ha cantat d'una forma desgarradora la despoblació d'Aragó, en moltes cançons que ara em venen a la memòria. Tantes que ara no puc destacar-ne una. Pero també ha sigut un home compromés des del punt de vista politic i social amb la seua terra, la societat i el seu temps. Un home bo, valent, admirat i estimat, que crec que hauria de ser un referent per moltes coses. Valga esta xicoteta entrada com a homenatge i recordatori personal a un home a qui he admirat i admire. Gràcies, allà on estigues. Continuem fent el cami que ni tu, ni jo, ni l'altre arribarem a vore, però que hem d'espentar.

diumenge, 5 de setembre del 2010

L’aldea deshabitada i en runes Los Villares (municipi d’Arcos de las Salinas)

Novament retorne a les terres i les serres de Terol per a parlar d’una aldea deshabitada. No ho faig perque al País Valencià no queden aldees pendents de les quals parlar, sinó perquè és una de les que en els últims temps més m’ha agradat. Concretament vam anar l’estiu passat. Una aldea de Terol, però molt pròxima als municipis valencians de Alpuente i Puebla de San Miguel.

Estem a la solana de la Serra de Javalambre, per damunt dels 1.000 metres d’altura, en una zona on hi ha altres nuclis deshabitats. Los Villares està relativament a prop de la carrtera que enllaça Arcos i Torrijas. En un revolt de la pista que hi accedeix, la veiem per primera vegada. Des de la distància impressiona menys que quan estàs prop. Semblava més menuda.

Àngels, Bernat i jo veiem totes les cases arremolinades, en la part superior d’una xicoteta elevació, amb les cases, o més bé les runes, a cara-sol. No tinc dades de quan es va despoblar Los Villares, però per l’estat en que es troba, probablement abans de la Guerra Civil. A diferència d’altres aldees d’Arcos, com Las Dueñas, ací el que veiem és un muntó de runes on encara alguns pilars despunten dos o tres metres d’altura. Però poc més. Cases i corrals, amb la carretera Arcos-Torrijas en la llunyania i a la vista.

El paisatge és bonic i convida a reflexionar. Estem en una terra pròxima ja a l’alta muntanya de Terol. Ací el relleu és aspre i dur, i els pobles han estat maltractats per la falta d’oportunitats i l’emigració. La Guerra i la postguerra, una orografia difícil i un clima contintental rigorós, contribuïren a la seua manera a agreujar la despoblació. Ara, a Arcos, la gent torna en estiu. No ho fa a estes aldees mes aïllades, encara que algunes, com La Higuera, sí que s’han rehabilitat.

Arcos de las Salinas ha passat de 1.289 habitants en l’any 1860, als 122 actuals (any 2009). En 1842, el municipi, contant el nucli principal i les aldees, va arribar a tindre 462 vivendes. En 1950 encara tenia 770 habitants; 519 en 1960; 232 en 1970; 169 en 1981 i 166 en 1991. Amb esta evolució és lògic, pensar, doncs, que quasi totes les aldees i nuclis menors del municipi s’han despoblat i la gent va emigrar o es va anar a viure al nucli principal. Al poble de Arcos actualment es concentra quasi tota la població del municipi. Les dades de l’INE de 2009 no poden ser més clares: només tres dels 122 habitants d’Arcos viuen fora del nucli de població.

Els excursionistes ens n’anem de Los Villares quan el sol de la vesprada encara està ben alt. Arrere queda una aldea el testimoni de la qual són unes parets en peu, i una pista que mor als peus de la lloma on se situava. Potser també queda la memòria d’algun ex habitant o els testimonis d’algú els pares de qui la van habitar.

dijous, 2 de setembre del 2010

L'augment de la massa forestal a les capçaleres dels rius disminueix fins a un 40% el caudal dels rius (interessant article publicat al diari Levante)

(En la fotografia; naixement del riu Palància, i barranc de Resinero, afluent del Palància).

Este article publicat al diari Levante (article) confirma el que ja sabíem, però ningú no s'atrevia a dir públicament. Més enllà de declaracions solemnes sobre el canvi climàtic, la principal causa de la reducció del caudal dels rius, a més de les extraccions per a regadiu, és l'augment de la massa forestal en les capçaleres dels rius, les quals actuen com una autèntica esponja que redueix les infiltracions al subsol o les escorrenties superficials.

Reproduïsc el primer paràgraf d'este interessant article publicat al diari Levante: "La falta de gestión forestal podría estar provocando una reducción de hasta el 40% en el el agua útil que alimenta los acuíferos y las escorrentías que generan los ríos, según confirman los primeros resultados de los estudios que se realizan en el Departamento de Ingeniería y Medio Ambiente de la Universidad Politécnica de Valencia

diumenge, 29 d’agost del 2010

Projecció de fotos de pobles abandonats a Chelva (els Serrans) amb l'Associació Cultural La Fénix Troyana

Chelva, capital de la comarca dels Serrans, va acollir dissabte 28 d'agost per la vesprada la projecció de fotografies "Pobles Valencians Abandonats" i la presentació del treball sobre esta temàtica que hem realitzat José Manuel Almerich i jo. Gràcies a Manolo Portolés per l'organització d'un acte magnífic que va tindre lloc a l'antiga mesquita de Chelva (actualment Ermita de Santa Cruz). També es va presentar un llibre sobre l'aldea de Villar de Tejas, del qual ja faré una ressenya.

diumenge, 22 d’agost del 2010

Llocs per a anar en estiu: les bassetes de la Rambla del catalán (Aiòder i Fonts d'Aiòder)

Dins del Parc natural de la Serra d'Espadà, entre els termes d'Aiòder i Fonts d'Aiòder, hi ha nombroses rambles i barrancs, la majoria d'elles només duen aigua durant les èpoques de precipitacions. Doncs bé, la Rambla Catalán, entre estos dos nuclis de població i paral·lela a la carretera que els uneix, en els últims estius sempre ha tingut aigua suficient per al bany.

Es tracta de basses naturals que es formen en el mateix riuet, i que permeten el bany amb gran tranquil·litat, donat que no sol ser tampoc massa la gent que hi acudeix. Penseu que estem a la part més deshabitada de la Serra d'Espadà, mal comunicada, i on la població augmenta en estiu, però tampoc de forma desproporcionada. Les fotos són de l'any 2006.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Projecció de fotografies Pobles Valencians Abandonats a Morella el 10 d'agost

Dimarts 10 d'agost vaig fer una projecció de fotografies sobre Pobles Valencians Abandonats a Morella, explicant les causes i conseqüències de la despoblació. L'acte va ser a la casa Ciurana.

dijous, 5 d’agost del 2010

Camins de muntanya i sendes que han desaparegut per la manca de manteniment (senda Arteas de Arriba-La Juliana)

Hi ha distints camins de muntanya i sendes que durant les últimes dècades s'han anat perdent. És una situació que hem viscut tots els excursionistes o senderistes quan hem accedit per una senda que hem vist a un mapa de l'exèrcit, i que després resulta haver sigut engolida per la vegetació. La falta d'ús d'estos camins, unit a l'augment de la massa forestal i de vegetació, ha provocat esta situació. És cert que des dels centres excursionistes s'ha fet un gran esforç per mantindre els camins de muntanya i sendes, però no és menys cert que encara hi ha llocs per on no es pot transitar. En la fotografia veiem la imatge d'una senda que baixa del cim de La Juliana (l'Alt Palància) fins a Arteas de Arriba i per on a dures penes es podia passar.

dijous, 29 de juliol del 2010

El llibre "El Maestrazgo. L'Alcalatén. El Ducado de Villahermosa" de Ricardo Muñoz Badia

fotos: portada del llibre i una sénia en desús a Castelló)
El llibre "El Maestrazgo. L'Alcalatén. El Ducado de Villahermosa" és una referència per a la gent que practica senderisme. L'obra de Ricardo Muñoz Badía que jo tinc és de l'any 1996 i a l'inici ja es diu que la primera edició és de 1986, però malgrat esta distància temporal, considere el llibre plenament vigent. De fet, Àngels i jo hem utilitzat este llibre com a referència per a moltes de les nostres excursions, sobretot per la comarca de l'Alcalatén, i més concretament per Llucena (crec que les hem fetes quasi totes). Per això, agrair a l'autor el seu treball de divulgació, ja que algunes de les fotos s'han fet i es mostren en este blog, són de llocs als quals he arribat gràcies a este llibre.

L'obra inclou apunts històrics, etnogràfics o naturals. També incorpora dibuixos i fotos, tant d'arxiu (el de Sarthou per exemple) com actuals. Editada per l'editorial Antinea, esta obra mostra l'amor del seu autor pel paisatge de Castelló, per les seues terres, la seua gent. I la descripció dels llocs que es fa, així com la forma d'arribar-hi, està molt ajustada al que després pots vore. Amb estes línies volia fer-li un xicotet homenatge a Ricardo Muñoz Badia, malgrat no tindre el plaer de conéixer-lo personalment, pel seu treball de divulgació. A més d'este magnífic llibre, té publicats altres treballs.

divendres, 23 de juliol del 2010

Interessant vídeo en els informatius de TVE sobre els exploradors dels llocs abandonats

La meua més sincera enhorabona als autors de la iniciativa, que ja coneixia. Mireu el bloc del grup: www.abandonalia.blogspot.com

I el vídeo que conta la seua experiència: http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100723/exploradores-lugares-abandonados/836252.shtml

La foto que acompanya estes paraules és collita pròpia: una base militar abandonada.

divendres, 16 de juliol del 2010

dissabte, 10 de juliol del 2010

Pobles abandonats dels Serrans, l'Alt Millars, la Plana Baixa, la Ribera Alta i l'Alcalatén (i llocs per al bany en estiu pròxims)

En esta entrada publique les fotografies d'alguns dels nuclis de població deshabitats més importants de terres valencianes. Pose el nom, i apretant sobre ell, podeu accedir a més informació sobre cada lloc.

Una de les zones on podem situar un bon nombre de nuclis deshabitats és la comarca dels Serrans. Així, només en Alpuente tenim fotografies de les aldees de La Hortichuela, Cañada Seca i Vizcota. També tenim fotos de runes desaparegudes dels antics pobles de Domeño i Loriguilla.

Respecte a una altra zona com la comarca de la Ribera Alta, podem vore fotos del desparegut nucli originari de Tous, i també del de Beneixida, en este segon cas només queden en peu del poble la font i l'església.

Prop de la ciutat de València, en terme de Benavites (el Camp de Morvedre), trobem les restes del desaparegut poble de Benicalaf.

Una tercera zona on podemm situar alguns nuclis de població deshabitats és el parc natural de la Serra d'Espadà. Jinquer és una referencia obligada per als amants dels pobles abandonats. Precisament en la Serra d'Espadá podem accedir, entre els termes municipals de Ayódar i Fuentes de Ayódar a dos llocs molt aptes per al bany en estiu com són les bassetes de la rambla del Catalán i també el Pozo Negro.

A banda, us recomane conéixer el Chorrador de Zucaina i el Mas del Rotgle.

Bones excursions!