Vaig anar a La Cervera a primers del mes d'agost de 2008 en bicicleta de muntanya. Anant des de Titaguas, la major part del recorregut és per asfalt, excepte els últims cinc o sis quilòmetres. Arribar a Alpuente, després a La Yesa, i després enfilar la carretera que duu cap a Abejuela és un trajecte còmode, en pujada. Aproximadament als dos quilòmetres ve un desviament a la dreta, on, per cert, em vaig confondre amb el mapa i vaig perdre més de mitja hora fins trobar el camí encertat. Posteriorment era un camí dificultós: tot era pedalejar i pedalejar, en constant pujada, amb molta pedra solta, i no arribava mai a veure el poble. Vaig pensar inclús que m'havia tornat a equivocar... fins que el vaig vore en el fons d'una fondonada.La Cervera està constituït per tres agrupacions de cases, sent la primera d'elles la més important, i la segona on està l'ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. No hi viu ningú, encara que alguna casa està en bon ús. I no hi viu ningú, com a mínim la darrera dècada, segons el Nomenclàtor, encara que sospite que l'abandonament és dels anys 60.
Eixe 8 d'agost de 2008 el sol caïa a doll, com un martell colpejant-me per tots els costats. Vaig fer moltes fotos. El paisatge era d'una certa placidesa en aquella foia. Em vaig imaginar la duresa de viure a una zona aïllada com aquella, sense a penes recursos, i vaig comprendre, una vegada més, perquè la gent va emigrar.
Abejuela, municipi de Terol al que pertany La Cervera, actualment només té 57 habitants empadronats. Per fer-se una idea del seu aïllament, només cal acostar-s'hi. Si ho fem des de la carretera La Yesa-Higueruelas, trobem un camí estret, ple de corves, i mal asfaltat. Si accedim des de Terol (per Manzanera) trobem un port de prou quilòmetres de llargària, durant el transcurs del qual veiem un altre nucli deshabitat: Paraíso Alto (veure link). L'aïllament de La Cervera i Abejuela són un fet.
