La vida és dura, molt dura, a Negrón. M'ho contava fa uns anys una persona que ja no vivia en l'aldea i que durant el dia solia tornar a sa casa. L'hivern, les hores llargues de les vesprades sense fi, es feien inacabables per a esta persona: "La vida aquí, sin gente, es muy triste, demasiado solitaria", em va dir.
Este llogaret del municipi de Vallanca, en l'extrem occidental de la comarca del Racó d'Ademús, és un dels llocs que més m'ha impressionat en els anys que porte fent excursions. No només pel seu entorn natural i paisatgístic, espectacular, sinó també pel seu aïllament, malgrat que no està massa lluny del nucli de Vallanca.
Actualment, set anys després d'aquella visita, aproximadament, hi ha més habitants empadronats que quan jo vaig anar. El Nomenclàtor cita que, en acabar l'any 2012, a Negrón vivien 6 homes i 4 dones.
Si esteu pel Racó, vos recomane que us acosteu i gaudiu del silenci de Negrón, en les proximitats de la serra del Santerón.
5 comentaris:
Iremos a Negrón esta primavera, y también a visitar el rio Boilgues y la Sierra del Santerón.
Un bó racó del Racó d'Ademús que conec. Salutacions.
Salutacions, Trapatroles i anònim.
Soy escritor y pintor, y conozco esta aldea. ¿Hay posibilidad de ofrecerte vivienda para ir a vivir allí? Saludos. Gracias. ( esta nota está en castellano Para que lo entiendan todos)
I el que no ho entenga, que es preocupi d'apendrel, que axó es Valéncia
Publica un comentari a l'entrada