Pobles i nuclis deshabitats de Castelló (nuclis de Villahermosa, Alcudia, Portell, la Todolella, l’Alcora, Begís o Morella)

Les comarques de Castelló són sempre una caixa de sorpreses per a l’excursionista que cerca documentar el paisatge i la vida quotidiana del món rural als nuclis, masos i aldees. Bibioj (Villahermosa), Jinquer (Alcudia de Veo), Les Alberedes (el Portell de Morella), La Saranyana (La Todolella), El Rotgle (l’Alcora) o el Mas de Costa (Llucena), Arteas de Arriba (Begís) o La Fàbrica Giner (Morella) són alguns nuclis de població que ara estan deshabitats, però que durant el segle XX van tindre vida. Hi ha centenars més, com es pot vore al llibre Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit.

El paisatge (el territori percebut) que els acompanya ha canviat molt. Tenim nombrosos testimonis fotogràfics de principis i meitat de segle que ho corroboren. La Serra d’Espadà que va viure la Guerra Civil estava quasi “pelada”. Les fotos de Sarthou Carreres d’algunes zones de l’Alcalatén, al primer terç de segle, dibuixen un paisatge molt humanitzat i conreat. En l’exposició de pobles abandonats del Museu Valencià d’Etnologia “Pobles abandonats, pobles en la memòria” (que ara està al Museu de Belles Arts de Castelló) hi ha imatges de Bibioj en 1956, habitat i amb les muntanyes desforestades. El paisatge que envoltava el mas de Costa, pels anys 70, era relativamente diferent al de hui, i ho seria més si no fóra pels incendis. Campos de Arenoso (incorpore un nou link sobre Campos), en la fotografia dels anys 70 que presideix l’exposició, estava envoltant de muntanyes sense vegetación, molt diferent al paisatge de hui, encara que el nucli està submergit i fon enderrocat. En este mateix blog hi ha fotos antigues, amablement cedides, de Campos de Arenoso, on es veu com era este lloc desaparegut, i com era el paisatge que l'envoltava.

Algunes publicacions també ens ajuden a conéixer eixa altra cara del paisatge. Els llibres de Ricardo Muñoz Badía incorporen fotografies de la dècada dels 80, quan eixe Castelló interior era un retrat íntim d’un paisatge solitari, buit, erm, deixat. Encara no havia retornat gent de les ciutats. Recorde en eixe llibre la foto de les dones del Molinell (Culla) llavant la roba. Quan Àngels i jo vam anar a eixe mateix escenari, anys després, l’espai estava intacte. Muñoz incorpora algunes fotos antigues, per exemple les dels voltants de Villahermosa. Què diferent que era llavors!

També hi ha les publicacions que ha fet la Diputació de Castelló. Són una gran aportació. “El Boixar. Identidad como pueblo”, “Mosquera. Etnologia de un paisaje rural de la Sierra de Espadán”, “Masovers i pobletans de Culla”, “Masos de Morella”, “Problemática de un núcleo rural valenciano (Serra d’Engarceran)” o “Borriol. Historia y población”. No els podria citar tots. Hi ha molts i són molt interessants. Vos recomane que aneu al Servei de publicacions i els mireu. Això sumat a altres esforços editorials significatius, individuals o publicats en editorials com Antinea: “El Maestrazgo Carlista” és una bona obra. O “Arteas. Historias y leyendas” de Miguel Máñez. A més de “Camins i paisatges de Vilafranca” o “Els masos de Rossell”, entre altres moltíssimes més.

Al capdavall, és un esforç col·lectiu d’un poble per mostrar-se com és, partint del seu present, i mirant cap al futur, amb les arrels ben presents. En eixos llibres sí que es pot observar ben clarament que el paisatge ha canviat, i la societat també. I molt. Gràcies a aquelles persones que van donar forma al territori i el van modelar a la seua imatge i semblança, i quan el van deixar, ens el van llegar en forma de paisatge per tal que arribara als nostres dies com el podem vore. ¿Vos animeu a enviar-me fotos per penjar-les al blog i comparar el paisatge de Castelló al llarg dels anys? agustihernandez@hotmail.com